Halloween o la nostra Castanyada?

30/10/2015

 

La dona velleta, humil, vestida amb roba d’abric, al costat d’un forn tot torrant castanyes i embolicant-les amb una paperina de paper de diari ha desaparegut dels nostres carrers, encara que, els que som més grans la recordem amb certa nostàlgia. Les olors de castanyes torrades presagiaven que el fred arribaria aviat. Ho recordeu?

Us heu parat a pensar d’on ve la Castanyada?

La Castanyada és una festa tradicional catalana, on la gent més propera es reuneix i menja castanyes, moniatos, fruita confitada i els típics panellets.

El costum de d’ingerir aquests aliments tan calòrics prové de la tradició cristiana, en que la vigília del dia dels morts, a les esglésies es tocaven a morts durant tota la nit fins a la matinada. Els campaners exhausts necessitaven un dosis d’energia extra per aquest esforç i aleshores els amics i familiars els hi portaven perquè no defallissin.

Les castanyes són riques en midó, baixes en proteïnes i matèria grassa, riques en potassi i, en comparació a altres fruits secs, tenen un major contingut d'aigua.

És un dels fruits secs menys calòric i és indicat en esportistes pel seu alt contingut en hidrats de carboni.

Altres versions consultades, esmenten la Castanyada com una festa que s’inicia a final del segle XVIII i que deriva de les antigues festes funeràries en que es feien uns àpats especials. Els àpats funeraris consistien en llegum, fruita seca i els pans de l’ofrena dels difunts coneguts per panets, panellets o panellons.

El pa, és una de les bases de la dieta mediterrània, i per això també era un element molt important en les ofrenes als avantpassats, ja que es deixaven pans a les tombes dels familiars, en honor seu, i també com un aliment en el viatge del mes enllà. El pa es va anant transformant en un pa més dolç, ja que durava molt més temps.

Els panellets es fan amb ametlles crues moltes, sucre i clara d’ou. Es poden aromatitzar amb llimona, xocolata, cafè. També es poden arrebossar amb pinyons o altres decoracions com coco, xocolata, ametlles confitades, ametlles picades etc. En algunes receptes, per abaratir cost dels ingredients, s’hi afegeix patates.

Les fruites confitades també hi eren presents, perquè en aquell moment de l’any , els rebots estaven plens de conserves, per tenir una bona reserva per a l’hivern.

El Halloween, és una festa també tradicional d’origen celta. Fa molts anys que el 31 d’octubre a Bretanya, Escòcia e Irlanda, es celebrava la festivitat Samhain, que coincidia amb el darrer dia de l’any segons els antics celtes. Samhain, era el deu dels morts, i literalment significa “final de l’estiu”. Aquesta festa, doncs, era molt senyalada, a les cases s’apagaven els llums perquè cap ànima tornés a prendre cos, al mateix temps que la gent es vestia de bruixes o dimonis.

També, s’encenien per les muntanyes fogueres molt grans per foragitar els esperits malignes.

Quan va arribar el Cristianisme el primer dia de novembre es va convertir amb la Festa de Tots Sants. La nit precedent es va transformar amb el All Saints Eve que significa vigília del Dia de Tots Sants, aquestes paraules anaren derivant cap a All Hallows Eve, d'on va sortir la paraula Halloween.

La gastronomia del Halloween, era molt diferent, es menjaven plats irlandesos que tenien com a base la patata, fruits secs i alguns dolços. Malgrat que el simbolisme actual d’aquesta festa és la carbassa, els avantpassats irlandesos no la menjaven. Només la feien servir com un objecte de decoració . Malgrat que el simbolisme actual d’aquesta festa és la carbassa, els avantpassats irlandesos gairebé no la menjaven, tal sols en algunes ocasions en forma de pastís. Això sí, els immigrants irlandesos a Amèrica la feien servir per posar una espelma a dintre, deixant-les a les finestres recordant els morts estimats.

Com podeu veure ambdues festes tenen una mateixa arrel, un origen animista en relació als difunts com per exemple els rituals d'ofrena i un àpat comunitari, que es basa amb aliments de la pròpia estació per a commemorar-los.

Els aliments propis de la tardor hi són presents, fruits secs, castanyes, moniatos, ametlles, fruita confitada acompanyats això sí, d’un bon tastet de vi dolç o de moscatell.

La meva opinió es que quan volem imitar o copiar tradicions d’altres països, que no estan arrelades a les nostres formes de viure, queden molt desdibuixades, pobres i caricaturitzades.

Crec que hauríem de celebrar la Castanyada ja que és nostra i no podem perdre les tradicions que han marcat un poble durant tants anys.

Feliç Castanyada !

 Dra.Marga Serra Directora de Nutrapp

 

Compartir