MOTIUS PER MANTENIR-NOS ACTIUS

18/03/2016

 

Passar moltes hores asseguts, pot realment ser perjudicial per la nostra salut? Podria ser que no, sempre i quan es practiqui suficient activitat física.

Si encara ens calien motius per posar-nos físicament en forma, ara ja els tenim.

La literatura mèdica ha proporcionat durant anys dades que relacionen la sedestació prolongada amb un major risc per la salut. Des de fa molt de temps que se'ns diu que estar assegut moltes hores seguides és tant perjudicial com fumar (sitting is the new smoking).

Encara pitjor, ens han inculcat que mantenir-se actiu en alguns moments del dia no arribar a compensar el perjudici de romandre assegut molta estona. Per tant, anar a córrer o al gimnàs al sortir de la feina, no és suficient per compensar el dany al cos provocat pel fet de passar-se la major part de dia assegut a la feina o a classe.

En aquesta línia de pensament, un estudi australià fet en més de 220.000 individus, va concloure que passar molt de temps assegut és un factor de risc de mortalitat per qualsevol causa, independentment del nivell d’activitat física que es practiqui. Quan estem asseguts durant molta estona, els músculs de les cames i el tronc estan inactius i això pot conduir a una acumulació potencialment nociva de sucres i greixos en la sang.

Sembla clar que necessitem seure menys però, a partir de les dades obtingudes en un recent estudi britànic, es suggereix que estar assegut moltes hores pot no ser tant perjudicial per la salut com es pensava, i que practicar suficient exercici podria realment ajudar a compensar els efectes nocius d’estar moltes hores en una cadira.

Aquest estudi va fer un seguiment a més de 5.000 funcionaris públics durant 16 anys. Els participants registraven cada setmana el temps que passaven asseguts en una sèrie de situacions habituals, tant relacionades amb l’activitat professional com de lleure (mirar el televisor, llegir, ús de l’ordinador, etc.). En els resultats, no es va poder establir cap correlació entre el temps que un individu es passava assegut i un major risc de morir de manera prematura per qualsevol causa. Aquestes dades han contradit les disponibles fins ara, les quals afirmaven que el fet d’estar assegut moltes hores pot ser causa d’un gran perjudici.

Aquest estudi britànic ha rebut diverses crítiques, entre elles, el fet que només es van revisar les situacions fatals, però no es va revisar el risc per malalties que no necessàriament han de causar la mort (com la diabetis, les malalties del cor i alguns tipus de càncer); també, el fet que alguns dels participants d’aquest estudi eren molt poc actius físicament, fet que en sí mateix podria haver constituït per alguns individus un factor de protecció per la salut, falsejant els resultats.

Un dels investigadors més reconeguts dels perjudicis del sedentarisme, el Dr. DW Dunstan, del Baker IDI Heart and Diabetis Institute, a Melbourne, és de l’opinió que grans quantitats d'exercici poden tenir un efecte protector contra els riscos per a la salut derivats de la sedestació prolongada.

Malgrat les crítiques metodològiques, l'estudi britànic sembla recolzar aquesta idea. Els seus resultats anul·len les idees sobre els riscos per a la salut derivats de seure i indiquen que el problema rau en l'absència de moviment, falta d’exercici, més que el temps que es passi assegut. Al avaluar els efectes derivats de les diferències en el nivell d’activitat física entre individus que passen moltes hores en sedestació, van trobar indicis que 300 minuts a la setmana d'exercici d'intensitat moderada pot ser suficient per compensar alguns dels danys més importants derivats de llargues estones asseguts. L’exercici d'intensitat moderada és el que provoca que el cor i la freqüència respiratòria s'incrementen però encara resulta possible parlar utilitzant frases completes.

D’acord amb Dunstan, el problema real és doble. En primer lloc, la proporció d’individus que practiquen aquest alt nivell d’activitat és molt baixa. I segon, en el cas de que un individu sigui altament actiu, podria ser irrellevant el temps que passi assegut?. La resposta a aquesta qüestió encara no és prou rellevant.

Fins a obtenir-la de manera clara, segueixen sent de màxima vigència els programes dirigits a disminuir el temps que passem asseguts i a fomentar el nivell d’activitat física entre la població.

Consells bàsics com interrompre el temps d’estar asseguts, amb petites estones de passeig o simplement posar-se dempeus (de peu, s’utilitzen més músculs que estant assegut) són sovint inclosos en guies de prevenció de la salut de diferents països de referència en aquest àmbit. I així ho fan Austràlia i el Regne Unit.

 

Xavier Vericat

Fisioterapeuta 

 

Compartir