Qualitat de vida i activitat física

03/10/2015

 

D’acord amb la Organització Mundial de la Salut (OMS), la qualitat de vida es pot definir com la percepció que un individu té del seu propi lloc en la vida dins del context cultural i el sistema de valors en el que viu, i la seva relació amb els objectius, expectatives, normes i preocupacions. És un concepte extens i complex que està influenciat tant per la salut física de l’individu com pel seu estat psicològic, el nivell d’independència, les relacions social i la relació que manté amb el seu entorn.

D’una manera més resumida, s’entén per qualitat de vida com la possibilitat de viure la vida d’una manera plena, satisfactòria, amb benestar i felicitat. Hi ha moltes raons per les quals no s’arriben a assolir aquesta situació, desitjable per a tots; en la nostra societat occidental, les causes més evidents són els impediments físics i les malalties, especialment les malalties cròniques.

En nombroses ocasions s’ha posat en evidència una clara correlació entre determinats estils de vida saludables i la disminució de les conseqüències derivades de les principals malalties cròniques això com de la mortalitat, considerant-ne qualsevol causa.

En un sentit oposat, diverses conductes o estils de vida han demostrat des de fa temps que no es poden considerar com a saludables, i que tenen una clara influència de risc per a la salut dels individus. Ho són, entre altres, el consum de tabac, el consum nociu d’alcohol, una alimentació inadequada i la falta d’activitat física.

La OMS estableix com els sis principals factors de risc per la mortalitat global en el món, la hipertensió arterial, el consum de tabac, la diabetis, la falta d’activitat física, el sobrepès i l’obesitat i l’augment dels nivells de colesterol en sang. Tots ells afecten a tots el països en totes les capes de nivell social i econòmic. El sedentarisme o falta d’activitat física ocupa, per tant, el quart lloc i se’l considera responsable del 5.5% del total de morts, atès que està ben demostrat que representa un factor de risc en el desenvolupament de nombroses malalties cròniques.

L’activitat física no només és un apràctica desitjable, sinó que es considera una necessitat. A més dels importants beneficis sobre la salut que provoca la pràctica regular d’exercici físic, també s’ha de tenir en compte que el fet de no mantenir una vida activa produeix conseqüències negatives en la salut i facilita el desenvolupament de malalties. Mantenir una vida activa influeix de manera positiva tant en l’aspecte físic com el psicològic. S’estableix una relació directa entre l’activitat física i l’esperança de vida, de manera que els individus físicament actius solen viure més que aquells inactius. I aquest benefici es pot assolir en qualsevol moment, ja que aquells individus sedentaris que inicien un programa d’exercici físic, tenen la sensació subjectiu de trobar-se millor que abans, tant física com mentalment; és a dir, tenen una millor qualitat de vida.

Xavier Vericat

Fisioterapeuta. Màster en Nutrició i Salut.

xavivericat@gmail.com.

 

 

Bibliografia

- The WHOQOL Group. The World Health Organization Quality of life assessment (WHOQOL): Position paper from the world health organization. Social Science and Medicine. 1995;41: 1403-9.

- World Health Organization . Global Health Risks. Mortality and burden of disease attributable to selected major risks. Génova. World Health Organization. 2009

- Palacios Gil-Antuñano N. Actividad física, salud y calidad de vida. [en línia] (5 nov 2007). Estrategia NAOS. AECOSAN Agencia Española de Consumo, Seguridad Alimentaria y Nutrición. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad. Fecha de consulta: 4 ago 2015. Disponible a: http://www.naos.aesan.msssi.gob.es/csym/muevete/recomendaciones/recomendacionMuevete00002.html

 

 

 

Compartir